Geoffrey Bache Smith va néixer el 18 d’octubre de 1894. Fill de Thomas i Ruth Annie Smith, va ser batejat a l’església de la Santa Trinitat el 28 de novembre. Tenia un germà gran Roger que va néixer el 19 de gener de 1891. La casa familiar era a Grove Crescent (Birmingham Road) West Bromwich. Els dos germans van assistir a la King Edward’s Grammar School, després a Birmingham i tots dos van morir durant la Primera Guerra Mundial amb només unes setmanes de diferència.
Va ser a la King Edward’s on Geoffrey va conèixer J.R.R.Tolkien i els seus amics que van formar el T.C.B.S. (Club del Te i Societat Barroviana). Era una comunitat d’estudiants talentosos, ben educats i idealistes que es reunien per intercanviar idees durant les pauses secretes del te, primer a l’oficina de la biblioteca de l’escola i després als salons de te de Barrow’s Stores. Geoffrey es va convertir en un dels quatre membres bàsics juntament amb Tolkien, Christopher Luke Wiseman (1893-1987) i Robert Quilter Gilson (1893-1916), fill del director de King Edward’s. Compartien la convicció que d’alguna manera canviarien el món a través de l’art, la literatura, la poesia i la música. Tots quatre es continuarien trobant, fins i tot, quan Smith i Tolkien estaven a Oxford i Wiseman i Gilsom a Cambridge.
L’octubre de 1914 Geoffrey es va incorporar al Cos de Formació d’Oficials de la Universitat d’Oxford degut a la Primera Guerra Mundial. Es va convertir en segon tinent de la 8th Oxford and Buckinghamshire Light Infantry. L’abril de 1915 va sol·licitar el trasllat al 19è Batalló dels Lancashire Fusiliers. Al juny va ser ascendit a tinent i va ser destinat a França al novembre.
Els quatre TCBS es van unir poc després de l’esclat de la guerra, però només dos sobreviurien, Tolkien i Wiseman. Geoffrey Bache Smith va ser ferit per la metralla quan el seu batalló va ser bombardejat el 29 de novembre de 1916. Va morir el 3 de desembre per les complicacions d’una ferida al braç.
Tolkien va enviar i rebre moltes cartes tristes en aquell moment, però poques més commovedores que la de Ruth Smith, la mare de Geoffrey, demanant si Ronald podria ajudar a publicar la poesia del seu fill. El resultat va ser ‘Collita de primavera’ que es va imprimir el 1918 amb una nota introductòria de Tolkien.
Collita de Primavera
Val la pena que preservem avui Collita de primavera, no només pel seu impacte en J.R.R. Tolkien, o com a exemple de resposta postromàntica al modernisme absolutament britànica. La bellesa delicada i la qualitat lírica (gairebé) exempta de sentimentalisme dels versos de Smith encara ens parlen avui, proporcionant una finestra a un món perdut carregada d’anhel i desig, molt semblant a l’efecte de les «màgics finestrals» de Keats. En aquest sentit, la seva poesia és una prova més de la resistència de l’esperit romàntic, que no ha desaparegut mai del tot de les arts i les lletres de la societat contemporània.