El Club dels Poetes Morts, una pel·lícula de Peter Weir emmarcada als anys 50, ens apropa al món d’un col·legi privat de gran prestigi, l’Acadèmia Welton, que veu, al llarg d’un curs escolar una mica especial, com els seus quatre grans pilars de conducta –tradició, disciplina, honor i grandesa- són qüestionats pel seu nou professor de literatura i exalumne, el Sr. Keating (Robin Williams), que des del primer dia sap sorprendre els seus alumnes i, de mica en mica, fer-los agafar interès per tota una nova filosofia de vida, que podríem resumir sota el lema Carpe Diem, aprofita el moment. En definitiva, el professor Keating vol crear lliurepensadors, catalitzar tot allò d’individual i creatiu que hi ha en cadascun dels seus alumnes. Allò que ensenya no figura en cap manual: l’amor a la vida, a la llibertat, a la poesia, i la seva influència marcarà els alumnes de Welton per sempre. Un grup d’aquests alumnes es proposarà de fer reviure aquella antiga societat dels Poetes Morts i seguir-ne els seus principis. L’essència de la pel·lícula és que cal tractar la vida com quelcom d’extraordinari, trobar una passió i perseguir-la, aferrar-se a ella, bé sigui poesia o una altra cosa. En definitiva, El Club dels Poetes Morts és una oda a la poesia, a la creativitat sense barreres i, sobretot, un crit a l’inconformisme.