Les nits d’octubre i Passejades i records són dos relats deliciosos amb un personatge que l’autor fa deambular des del seu somieig particular: observant la realitat, els fets quotidians, els rostres que l’envolten, al passejant, com per una mena d’automatisme, li revenen tot de reminiscències, sovint en forma de visions o de somnis. En l’escriptura de Nerval, el lector queda atrapat en una mena de vaivé constant entre somni i realitat. Els records importen més que no pas els itineraris, siguin pel París «tèrbol» nocturn o per algunes ciutats de la rodalia; amb el vagareig del protagonista, l’autor fa aflorar en aquests relats el seu món més íntim i emotiu.