Konstandinos P. Kavafis

Konstandinos P. Kavafis (Alexandria 1863-1933) és considerat unànimement per la crítica com el més gran dels poetes neogrecs. Fill d’una família benestant, arran de la mort del seu pare i de la fallida del negoci familiar —dedicat a l’exportació de cotó—, hagué d’emigrar a Liverpool i a Constantinoble, per retornar i establir-se de manera definitiva a Alexandria l’any 1885, on treballà, primer, de periodista i, més tard, de funcionari al Servei d’Irrigacions, organisme dependent del Ministeri d’Obres Públiques sota jurisdicció anglesa.

Innovador en molts aspectes, els eixos principals de la seva poesia són una visió tràgica i desesperançada de la vida, l’evocació del passat grecoromà que, a la seva estimada Alexandria, s’esfondrava sense remei, i l’erotisme dels amors prohibits, gaudits sense miraments, en el marc d’una societat benpensant i puritana. El conte A la llum del dia constitueix una original immersió de Kavafis en el gènere de la narrativa de suspens, que aquells anys feia furor a Europa i a Amèrica amb autors com E. T. A. Hoffmann, Théophile Gautier, Gérard de Nerval, Prosper Merimée, Villiers de l’Isle-Adam, Guy de Maupassant i, sobretot, Edgard Allan Poe.

La seva influència en la poesia contemporània ha estat enorme, i podem rastrejar la seva presència en poetes catalans com ara Maria Àngels Anglada, Francesc Parcerisas, Narcís Comadira, Joan Margarit, Enric Sòria, Manuel Forcano o Jordi Julià, entre d’altres, a banda de les versions musicals que han fet de poemes seus els cantautors Lluís Llach i Josep Tero.