Paul Celan (1920-1970)

Paul Antschel, conegut com Paul Celan, va ser un poeta francès en llengua alemanya, d’origen romanès i jueu. Va néixer el 23 de novembre de 1920 a Chernovtsi, Romania. Al 1942, quan estudiava a la universitat de la seva ciutat natal, els seus pares van ser deportats i van morir en un camp de concentració, mentre que ell va ser reclòs en un camps de treball.

Alliberat el 1944, viatjà a Bucarest, on va treballar en una editorial, però va abandonar Romania al 1947. L’any següent, es va traslladar a França, va obtenir la nacionalitat francesa i va fer classes d’alemany a l’Escola Normal Superior de París. També va traduir a l’alemany les obres d’Arthur Rimbaud, Osip Mandelstam i altres poetes. La primera col·lecció de poemes de Celan, Rosella i memòria (1952), inclou el seu poema més famós ‘Fuga de la mort’ (1948), descripció del camp d’extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau. La seva poesia, amb influències del surrealisme i rica en imatges bíbliques, exposa el sentiment de l’absurditat de la vida moderna. Canvi d’alè (1967) i Herbes del sol (1968) són altres dos llibres importants seus.

Paul Celan es va suïcidar llançant-se al Sena a París, el 20 d’abril del 1970.

LLIBRES PUBLICATS
Paul Celan i Walter Benjamin llibre Edicions del Reremús

Paul Celan i Walter Benjamin

Paul Celan, jueu-alemany-romanès-exiliat a París, nascut el 1920 i engolit per les aigües del Sena el 1970, no solament és comptat entre els primers lírics de llengua alemanya dels darrers decennis, sinó que sovint li és assignat dintre la poesia contemporània en alemany al que ocupa Kafka en la narrativa d’aquest àmbit. La seva obra és alhora breu d’extensió i vasta de ressons, obscura i clara, singular i travessada per tots els corrents literaris del nostre temps. Coneixedor de moltes llengües, les romàniques, el rus, l’anglès, l’hebreu...