Article de David Castillo publicat a El Punt Avui, 17 de juny

Aristòcrata de l’esperit

Edicions Reremús presenta ‘Excursions’, d’Henry David Thoreau, un dels grans introductors del pensament llibertari i dels teòrics de l’ecologisme modern

 

En el pròleg d’una de les múltiples edicions del Walden, de H.D. Thoreau, Henry Miller escrivia que només hi havia cinc o sis homes de la història d’Amèrica que per a ell tenien un significat. El qualificava d’autèntic representant de la democràcia, opositor al sistema del seu temps, i va rescatar un concepte de Lawrence per definir-lo com a “aristòcrata de l’esperit”.

Això i moltes altres coses, pare de la idea llibertària d’Amèrica, referent del moviment ecologista i anarquista i un dels fundadors de la literatura americana. Si teníem força material traduït al català, ara la jove i enèrgica editorial de Salt Reremús presenta Excursions, amb traducció d’Alícia Rodríguez i dos textos excel·lents de Jake A. McGinnis, de la Universitat de Notre Dame a Massachusetts, i de l’editor Robert Fàbregas. El mateix editor m’explica per carta: “És el mateix Thoreau el motiu pel qual ens dediquem a l’edició.” També, que han tingut la col·laboració de la Biblioteca de Concord, ciutat natal de l’assagista americà. Cal recordar que un dels primers títols de Reremús va ser Nit i llum de lluna, del mateix Thoreau. Coneixíem alguns extractes d’aquests assajos per l’antologia Textos escollits, que va publicar 3i4 fa dotze anys, però aquest volum és una joia en la descripció del seu paisatge predilecte, ple de detalls per les flors, els arbres, els rius, l’esperit de la naturalesa…

En la seva introducció, Jake A. McGinnis ens diu que “les converses de Thoreau amb la natura són tan profundes i evocadores com quan es van publicar per primer cop. Llegir la prosa de Thoreau és passejar amb ell pels llocs que estimava, però també ajupir-se i observar amb atenció algunes plantes o herbes humils, allunyar-se del camí i treure el cap per racons ombrívols d’algun matollar per observar els misteris d’un món material vibrant que d’una altra manera ens passaria inadvertit. A l’imaginari popular hi ha un vell acudit entre els estudiosos importants de Thoreau que diu que l’autor de Walden i Desobediència civil va passar la meitat de la seva vida amagat al bosc i l’altra meitat a la presó, lluitant amb rectitud contra la injustícia social i la tirania governamental. En realitat, va passar una mica més de dos anys vivint el seu «experiment» a l’estany de Walden i només una nit a la presó. 

“Hi ha el Thoreau deixeble de la natura i el Thoreau advocat infatigable de la justícia social”

Walden i Desobediència civil s’han propagat per tot el món, i al segle XXI semblen tan importants com ho eren en el passat. Tot i això, per comprendre realment un home que aniria a la presó pel que ell considerava just, que reinventaria la naturalesa mateixa de la societat i dedicaria tota la vida a acomplir els seus somnis, hem de veure més enllà d’aquests vells acudits i de conclusions fàcils. Per entendre realment la manera de viure i fer-se camí pel món de Thoreau, hem de passejar amb ell pels paisatges que apreciava, hem d’aprendre a veure els misteris ecològics dinàmics que l’emocionaven. Al cap i a la fi, Thoreau es va retirar de la seva vida al món rural per tal d’obtenir una perspectiva decisiva sobre el món social i ecològic que l’envoltava, de la mateixa manera que les seves passejades que solia fer a les tardes són una mena de retir, l’oportunitat de fer un pas enrere i reflexionar sobre el món que l’envolta. Per aplegar aquests dos vessants de la seva vida i el seu treball, el Thoreau deixeble de la natura i el Thoreau advocat infatigable de la justícia social, podríem pensar en el significat d’un passeig, d’una caminada, com ell preferia anomenar-ho.”

McGinnis recorda que aquestes obres sorgeixen de les passejades que Thoreau feia a Concord (Massachusetts), on va néixer l’any 1817 i on va viure gairebé tota la seva vida: “Llegir-los, doncs, representa analitzar la manera com va canviar el seu sentit de pertinença, la seva comprensió del món i de la seva pròpia presència en aquest món, al llarg de dues dècades dedicades a escriure, llegir i passejar.” L’opinió de l’editor Fàbregas és complementària, també perquè incita a la lectura fent-nos una descripció de les seves aventures a Amèrica, l’excursió amb trens vells cap a Concord en “un vagó antic, prou brut, polsós i metàl·lic”. S’ho fa venir bé per situar-nos en el paisatge encara no totalment destruït, cosa que sobta quan surts de Nova York i les altres metròpolis dels EUA.

Fàbregas actualitza en la pelegrinació l’esperit lliure. Fa el que en un disc anomenaríem un bonus track, amb un amor encomanadís. Deixa anar un bon grapat de frases epifàniques, que motiven el viatge: “I llavors, com es refà una vida? Per on continua el trajecte? De quina manera podia tornar a casa si el món es concentrava aquí, a Walden Pond?” Excursions és una aventura al pensament lliure. No se la perdin. Obre els pulmons a l’aire pur.

Deixa un comentari