Descripció
Just quan entrava a l’adolescència el meu món es va trencar. Els records d’aquella època m’han arribat fragmentats i esgrogueïts pel pas dels anys, però les sensacions experimentades les tinc ben interioritzades al meu subconscient. La sensació d’ofec, de claustrofòbia, d’impotència, de desempar, però sobretot la de pèrdua. Aquella era la més terrible i punyent perquè no era per la pèrdua del pare, sinó per la meva pròpia pèrdua, per tot allò que havia quedat enrere sense que jo ho hagués buscat ni hagués pogut evitar-ho.
emunozma88 –
Frederic Mayol narra a la seva nova novel·la _Una rosa de blau turquesa_ (Edicions Reremús, 2023) un entramat de relacions peculiars. N’hi ha de tòxiques i de salvadores, i tot i que pugui sorprendre, arriben a justificar-se. Les relacions humanes d’una família de Barcelona ens acompanyen des de la dècada de 1930 fins ben entrada la pandèmia de la COVID-19. Entrelligant les trames d’una manera fluida.
Mayol presenta una radiografia exquisida dels temps convulsos de la Guerra Civil espanyola. Repassa la por dels partisans republicans en veure que perdien la guerra; l’exili -provocat per una crida inesperada i per aquells temps, poc convencional-, així com la postguerra.
Per curiós que sembli, un tanatori és l’escenari principal per un dels personatges, la Cesca, qui reflexionarà sobre la vida després d’una gran pèrdua. D’altra banda, el seu fill Bernat acompanya al lector fins al final de la novel·la, per revelar -a tall de catarsi- el secret familiar tan ben guardat per un dels seus membres.
És una novel·la que reflexiona al voltant de l’amor, de les seves múltiples perspectives. Així com en la seva anterior novel·la (Inmunodeficiencia sentimental, 2016), aquí Mayol qüestiona les característiques preestablertes de l’ésser humà i de la societat en què vivim.