Al Japó la quantitat de persones que escriuen (poesia moderna o clàssica, que continua essent viva i es renova en contacte amb la poesia «moderna») no pot comptar-se. Però apareixen nous poetes i noves tendències, recerques d’una nova expressió de l’ànima i la llengua japoneses. Per totes aquestes raons, forma i fons, reflex d’un panorama mental, psíquic i filosòfic tan allunyat del nostre, la poesia japonesa ens ofereix altra vegada, avui, un món nou, immens i fascinant.

Creiem que això justifica el treball i els esforços que representa aquesta la traducció catalana directa dels textos japonesos, que arriben fins als poetes dels nostres dies, traducció que hem volgut tant fidel com ens ha estat possible, intentant identificar-nos amb l’esperit dels textos quan aquests eren voluntàriament imprecisos i «flotants», com ho són sovint el llenguatge i l’esperit japonesos, perquè el poeta japonès desitja que el lector no sigui només uns ulls que segueixen unes ratlles. Vol que el lector s’integri al text, que hi col·labori, que el visqui i continuï la creació del món que li suggereix, que s’hi aturi; els mots són els camins per arribar-hi. Aquestes pàgines són una porta: entreu-hi.