Carles Hernández i Mor, més conegut pel seu nom artístic Carles Hac Mor (Lleida, 26 de novembre de 1940 – Sant Feliu de Guíxols, 27 de gener de 2016), fou un escriptor català.
Conreà gèneres d’invenció personal, com ara l’ escalaborn, la paraparèmia i l’ hiposeptimí. Del 1973 al 1975 practicà l’art conceptual amb el Grup de Treball. Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d’art i poesia Tecstual, Ampit i L’avioneta, i n’impulsà d’altres. Col·laborà en realitzacions cinematogràfiques i en nombroses revistes, com també als diaris El País i Diari de Barcelona. Va obtenir el Premi Espais a la Crítica d’Art 1988 i el Premi Joan Fuster d’assaig de 1998 i va escriure centenars de textos per a catàlegs d’exposicions i practicà “l’acció artística” (happening o performance).
Plaquettes
L’obra de Carles Hac Mor, sis anys després de la seva mort, continua suscitant un interès creixent i, atès que ara ja pot ser llegida amb una certa perspectiva, no costa gens adonar-se de fins a quin punt és impossible pensar la poesia catalana actual —i, especialment, la del futur— sense que el seu nom aparegui com un imprescindible punt de referència. En aquest llibre el lector trobarà vuit peces que de cap manera no es poden negligir si es vol comprendre l’edifici que Hac Mor va anar bastint des de 1977 fins a 2016 i que han d’ajudar a comprendre millor la llibertat que el poeta va voler imprimir tothora a la seva activitat literària. Esperem que la recuperació d’aquests textos serveixi per descobrir nous aspectes de la militància en l’escriptura experimental de Carles Hac Mor, a qui avui trobem tant a faltar i ens cal absolutament continuar rellegint. Antoni Clapés (Extret del pròleg).
ALTRES AUTORS
