Filòsof i poeta nord-americà.
Estudià teologia a Harvard i fou ministre de l’Església Unitària a Boston, però se’n separà aviat (1832) per motius de consciència. Es traslladà a Concord, on estudià Kant i, influït també per Carlyle, Wordsworth i Coleridge, els quals havia conegut a Anglaterra (1832-33), es féu capdavanter de l’idealisme transcendental nord-americà. De fet, la seva obra Nature (1836), on proclama la necessitat de viure segons l’esperit i en relació mística amb l’ànima del món, manifestada en la bellesa de la natura i en la incondicionalitat del comportament moral, es considera la base d’aquest corrent filosòfic estaunidenc. Va ser mestre i amic de Henry David Thoreau, Nathaniel Hawthorne, Margaret Fuller, William Ellery Channing o Walt Whitman, entre d’altres.
Del 1840 al 1844 col·laborà en la revista “The Dial” i publicà diversos assaigs: Essays (1841 i 1844). El seu tarannà poètic, que travessa tota la seva obra, es manifesta específicament en els reculls lírics Poems (1847) i May-Day and Other Pieces (1867). De les seves obres cal destacar també Representative Men (1850), English Traits (1856) i The Conduct of Life (1875).