Felícia Fuster

Felícia Fuster (Barcelona 1921-París 2012)

Va donar a conèixer la seva obra en plena maduresa, als anys vuitanta i noranta, i amb poc temps va comptar amb la complicitat tant dels poetes com de la crítica. Instal·lada a París des dels anys cinquanta, considerava que “l’important és l’art i la llengua.” Tota la seva obra es caracteritza per una forta personalitat –de dona faber com es definia ella mateixa amb cert to irònic– i per l’afany de llibertat que va desplegar en tots els àmbits de la seva vida.
Des d’aquest principi de llibertat, va desenvolupar una obra plàstica “feta d’accions creadores” –en paraules d’Arnau Puig– “que mereixen tota l’atenció perquè en tot moment, hi percebem la intenció d’elaborar mons i realitats inèdites, que és el que escau a l’art”. Influïda primer per l’informalisme i l’expressionisme abstracte nord-americà, és a partir dels anys 70 que realitza la seva obra més reconeguda i innovadora: les Abstraccions líriques i les Plurivisions, petites cosmogonies en moviment.

L’experimentació també informa la seva obra poètica. Fuster escriu des de la introspecció existencial i amb un alt grau d’exigència basat en la investigació de la paraula. Així, en un curt període de temps, la seva obra transcorre de l’avantguardisme europeu (de Salvat-Papasseit a René Char) a assumir la tradició d’Orient, en concret la poesia japonesa moderna, de la qual també és traductora. Una experiència que fructifica en una escriptura que es pot definir de vital, d’avançada i pel seu compromís amb el món.