París, 1808 -1855

Escriptor francès. Orfe de mare, es va criar amb el seu avi en Valois. El 1822 es va traslladar a París, on va gaudir d’una existència bohèmia. En els últims anys de la seva vida, els més fecunds, va sofrir greus trastorns i va estar internat en diverses ocasions. Després de publicar una traducció lliure del Faust de Goethe (1827), cròniques teatrals, i assajos en diferents revistes, al 1854 va aparèixer la col·lecció de novel·les curtes Les Filles du Feu, que incloïa el relat Sylvie, d’estil clàssic i temàtica estrictament romàntica. Aquell mateix any va publicar Les Chimères, col·lecció de sonets simbolistes que va prefigurar la poètica de Baudelaire i Mallarmé. El 1855 va aparèixer Aurélia, ou le rêve et la vie, que barrejava somni i realitat, i va ser considerada una de les obres fundacionals de la literatura moderna.

Figura marginal en la seva època del romanticisme francès, la posterioritat ha convertit a Gérard de Nerval en el poeta romàntic per excel·lència de la seva llengua i en un gran precursor de la poesia contemporània. Va obrir camins per a la literatura d’avantguarda i va posar alguns fonaments de la poesia moderna. El seu llenguatge oníric i fantasiós vol mostrar la interrelació dels mons reals i sobrenaturals, i va influir, en certa manera, en el surrealisme.
Escriptor de minories, creador d’ El desgraciat, un dels sonets més famosos de la llengua francesa, en els seus escrits apareixen reflectides les seves pròpies experiències i els seus somnis.

Va viatjar per Orient, on es va aficionar la cultura turca i connectà el romanticisme mediterrani amb el nord, sobretot amb l’anglès i l’alemany.

Gérard de Nerval sofria una profunda depressió que el va conduir a suïcidar-se penjant-se d’un fanal a París, el 26 de gener de 1855.